CAP DE SETMANA A ANDORRA

Pic de l’Estanyó i Estanys del Juclar (Andorra)


Cap de setmana, 3 i 4 de setembre

SORTIDA: Bordils (Plaça Onze de setembre / Ajuntament) a les 5:00 del matí del dia 3 o el divendres dia 2 de setembre per la tarda (a concretar).
ACCÉS: Bordils – Andorra – Canillo, amb vehicles propis
LOCALITZACIÓ: Principat d’Andorra
RECORREGUT: Veure detall més endavant.
DURADA:  veure detall més endavant.    

DESNIVELL:  uns 1.160 + 510 metres de desnivell acumulat, respectivament.
DIFICULTAT:  Alta i fàcil respectivament.
INSCRIPCIONS: Obligatori haver-se inscrit, abans del divendres dia 26 d’agost, al tel. 972491084 (Narcís) per tal de fer les reserves d’hotel necessàries. A títol orientatiu, però pendent de concretar, és que una habitació doble a Canillo, en règim de mitja pensió, pot costar a l’entorn de 70 euros per nit.

  
DESCRIPCIÓ:

Recorregut: Pic de l’Estanyó. 2915 m.
Dissabte 3 de setembre de 2016
L’itinerari se situa dins el Parc Natural de la Vall de Sorteny.

Descripció:
Es surt de l’aparcament de la Canya de la Rabassa. I l’ascens al pic de l’Estanyó és molt variat i ens sorprendrà la seva aresta.
La vista a tota la Vall de Sorteny és immillorable. Una vegada assolit el cim, les vistes de tot el principat són extraordinàries. La baixada es fa per les seves pales, amb uns pendents sostinguts.
Durada: unes 6 hores (sense les aturades). 3 h i 15 min la pujada i 2 h i 45 min la baixada.
Desnivell: uns 1157 metres de desnivell acumulat
Dificultat: Difícil.

Per a més informació i fotografíes:

https://silvanmountain.wordpress.com/2013/08/17/pic-de-lestanyo-per-la-vall-de-sorteny/




Recorregut: Estanys del Juclar.
Diumenge 4 de setembre de 2016

Descripció:
L’excursió als Estanys de Juclar és una de les excursions indispensables a Andorra, ja que l’Estany de Juclar és el llac més gran del país i no hi ha molt desnivell a salvar. L’entorn és magnífic, tant l’accés per la Vall d’Incles, com les vistes dels pics que ens envolten.
Des del Tarter (i abans de Soldeu) s’agafa l’estreta carretera de la Vall d’Incles (uns 3 km) i es deixa el cotxe al pàrquing que hi ha al final, passat el pont de la Baladosa. Potser tanquen la carretera a les 10.00 i llavors cal agafar un bus. (pendent de confirmar si el mes de setembre tanquen la barrera).
Comencem a caminar. Després de travessar el riu Incles, se segueix per la pista forestal. Al cap de poc temps, arribem a una desviació (amb cartells) on surt el camí per pujar a l’Estany de Siscaró. Nosaltres seguim recte cap als Estanys de Juclar. De seguida creuem un pintoresc pont de pedra al costat d’un berenador.
El camí va agafant inclinació i el terreny es torna més pedregós. Fins que arribem a la Pleta de Jucal, on el sender planeja i si ens desviem una mica cap al barranc, hi ha unes excel·lents vistes de la Vall d’Incles. Han construït un mirador, sembla que fa poc, en honor a unes persones tristament mortes en un accident d’helicòpter.
Creuem la pleta i arribem a una estació meteorologia i de nou el camí transcorre superant blocs de pedra. Al cap de poc temps, arribem a la presa del Primer Estany de Juclar (el més gran). Des d’aquí es pot anar al refugi de Juclar (guardat) o seguir fins al segon estany.

Durada: unes 3 hores (sense les aturades)
Desnivell: uns 510 metres de desnivell acumulat
Dificultat: Fàcil. 9,50 km. aprox.



EL CANIGÓ

16 i 17 de juliol de 2016

SORTIDA: Bordils (Plaça Onze de setembre / Ajuntament)
HORA: 14 hores (dues de la tarda) del dissabte 16.
ACCÉS: Bordils – Estacionament Randé (amb vehicles propis)
LOCALITZACIÓ: Catalunya Nord
RECORREGUT A PEU: Randé a Marialles (dissabte, 1 hora aprox.) Marialles al Canigó i retorn (diumenge).
DURADA: Unes 4 hores a l’anada i 3-4 hores la tornada més les aturades. La tornada pot tenir alguna versió diferent amb menor o major durada.


DESNIVELL: uns 1.100 metres de desnivell acumulat.
DIFICULTAT: Mitjana-Alta.
INSCRIPCIONS: Ja estan fetes però queda alguna plaça. (Cal trucar al 972491084 – Narcís)
ALLOTJAMENT, SERVEI I PREUS: Ens allojarem al refugi de Marialles on tenim mitja pensió (sopar dissabte, dormir i esmorzar diumenge). Preu:40-44 euros persona.






Descripció:

Des del refugi de Marialles seguim el GR (pintura blanca i vermella) en direcció Sud. Al cap de 10 minuts, el camí travessa el torrent de la Llipodera i enfila entre boscos humits fins al coll Verd (1.861 m), en tres quarts d'hora des del refugi. Seguim pel mateix sender, que passa per la font d'en Martí i baixa fins al riu Cadí.

Un cop creuat el riu (amb més o menys dificultat en funció de l'època de l'any i del cabal que porti) trobem una cruïlla. Deixem el GR (que marxa cap a l'esquerra) i prenem el camí de la dreta (Est), que ens porta fins als plans de Cadí i la cabana-refugi Aragó (2.150 m, 2 hores des de Marialles).

Des de la cabana seguim amunt, direcció Nord Est, tot creuant els prats i deixant el bosc enrere. Al cap de pocs minuts el camí inicia una forta pujada en ziga zagues fins la portella de Vallmanya (2.591m). I des d'aquí, en direcció Nord Oest, fins al peu de la famosa xemeneia, un corredor de pedra que porta directament a la Pica del Canigó. La grimpada (amb passos de grau II) s'ha de fer aprofitant els sortints de la roca, tot seguint les marques de pintura.

Al cim del Canigó (2.784 m) hi ha una taula d'orientació amb uns versos de Jacint Verdaguer i una creu de ferro. Si fa bo, les vistes són espectaculars cap als quatre costats. A banda dels cims veïns i llunyans del Pirineu, es distingeix el Conflent, les planes del Rosselló i l'Empordà i la costa Mediterrània. 


QUÈ CAL PORTAR?:

No és possible fer una descripció detallada, ja que és un tema molt personal. Orientativament:
-   Dinar del dimenge (entrepans o altres aliments)
-   Coses per picar: grana, xocolata, dàtils, fruites, ...
-   Aigua, sucs o altres begudes
-   Roba adequada (cal tenir en compte que pot refrescar a la nit)
-   Capelina, impermeable o paraigües
-   Barret / gorra
-   Crema solar
-   Repel·lent de mosquits
-   Sac de dormir o llençol / coixinera
-   Calçat adequat per alta muntanya

-   Diners (no admeten tarja de crèdit)

SORTIDA A QUERALBS I COVA ENCANTADES

Diumenge, 19 de juny de 2016

SORTIDA: Bordils (Plaça Onze de setembre / Ajuntament) a les 6:00 del matí.
ACCÉS: Bordils – Queralbs.
LOCALITZACIÓ: Ripollès
RECORREGUT: Estació de Queralbs, Font dels Plaus, Aixopluc dels penitents, Font de l’home mort, Cova de les Encantades, mina Saragossa, camí dels miners, Queralbs
DURADA:  unes 5,5 hores aproximades més el temps de les aturades i visites a les coves i mines.  

DESNIVELL: uns 910 metres de desnivell acumulat.
DIFICULTAT:  Mitja-alta. 14,5 km.
INSCRIPCIONS: No cal inscripció.

DESCRIPCIÓ:


Excursió atípica ja que no anem a assolir cap cim sinó a recorrer una vall poc transitada.
Sortirem des de l'aparcament del cremallera (1150m) i, mentre la resta de persones es dirigirà cap a la zona de Núria, nosaltres seguirem la vall del riu Tossa, seguint les traces del GR11.
Trobarem la casa i font dels Plaus i, a partir d'aquí, la vall es va fent més tancada i dreta, amb molt bones panoràmiques.
Quan arribarem a la zona de la font de l'home mort trobarem uns encreuaments de camins i valls, podríem anar cap a Planoles (seguint el GR), Fontalba i Núria, el Puigmal o el pas dels Lladres.
Acabarem de pujar per una vessant de la muntanya fins a la cova dels Penitents (petit forat excavat) i arribarem a la cova de les Encantades (penseu a dur alguna llanterna).
La baixada la farem per l'altra costat de la vall, primer per una pista que ens durà fins a les mines Saragossa (un altra cop la llanterna) i després per un corriol de forta pendent, per on havia baixat el cable aeri de la mina fins al carregador de les vagonetes.
Acabarem seguint el camí planer construït per a traginar les vagonetes i que ens tornarà a acostar a Queralbs.


Cova de les encantades:
Està situada a 2.072 m d'alçada. Té un recorregut de 864 i un desnivell de 37 m. El forat d'entrada no denota la grandiositat del seu interior, pel qual és considerada de les més llargues de la província de Girona. Però, com que no anem preparats per emmerdar-nos i fer espeleologia. no passareu de la sala de l'entrada. Malauradament, aquí totes les estalactites i estalagmites estan trencades.

Mina Saragossa:
L'explotació de la mina Saragossa es va iniciar l'any 1894 i se n'extreia pirita arsenical o arsenopirita. El que no sabien els miners és que també contenia or. Les boques es troben a la cota 1690, a la vall d'Estremera, sobre el riu Tosa. 

De la mina baixava un aeri fins la vall, on el matxos tiraven de les vagonetes amb el mineral, passant per la mina Juana Amelia, anaven a la Farga de Queralbs i d'allà a Rialb. Les seves galeries s'endinsen 435 m cap l'interior de la muntanya.



MARXA POPULAR DE BORDILS


Feu clic per obrir el programa



Diumenge, 1 de maig de 2016

Sortida: 8 del matí del Pavelló del Torrentó.

Inscripcions: Des de les 7 del matí.

Serveis: Aigua, pomes, taronges, plàtans i galetes durant el recorregut. Esmorzar a l’arribada.

Recorreguts: 11,70 km. i 14,14 km.

Preu: 5 euros.

Dades
Marxa Llarga
Marxa Curta
Distància (km)
14,14
11,70
Alçada mínima (metres)
93 m
93 m
Alçada máxima (metres)
183 m
183 m
Desnivell acumulat
245 m
173 m
Alçada km. 1
106 m
106 m
Alçada km. 2
113 m
113 m
Alçada km. 3
141 m
141 m
Alçada km. 4
137 m
137 m
Alçada km. 5
167 m
167 m
Alçada km. 6
145 m
158 m
Alçada km. 7
166 m
152 m
Alçada km. 8
168 m
142 m
Alçada km. 9
176 m
133 m
Alçada km. 10
132 m
105 m
Alçada km. 11
134 m
97 m
Alçada km. 12
113 m

Alçada km. 13
98 m

Alçada km. 14
95 m



El Collell (Ruta Soldats de Salamina)

Diumenge, 3 d’abril

SORTIDA: Bordils (Plaça Onze de setembre / Ajuntament) a les 8:00 del matí.
ACCÉS: Bordils – Sant Miquel de Campmajor – El Collell.
LOCALITZACIÓ: El Pla de l’Estany
RECORREGUT: El Collell – St. Feliu de Ventajol – Font de la Teula – Molí i castell de Roca – El Ser – El Torn – El Collell.
DURADA:  unes 3,5 hores aproximades més el temps de les parades.  

DESNIVELL: uns 220 metres de desnivell acumulat.
DIFICULTAT:  Baixa. 12 km.
INSCRIPCIONS: No cal inscripció.

DESCRIPCIÓ:

Caminada des de Santa Maria del Collell, resseguint una de les rutes descrites en el llibre Soldados de Salamina, tot i que farem en sentit invers per a evitar la forta pujada final.

Anirem primer en direcció al Castell de Roca i l'ermita de MdD de Loreto, per després seguir el Ser aigües amunt fins al Torn i retornarem amb pujada suau al punt de sortida.

Sant Aniol d'Aguja (Garrotxa)

Diumenge, 14 de febrer

SORTIDA: Bordils (Plaça Onze de setembre / Ajuntament) a les 7:00 del matí.
ACCÉS: Bordils a Sadernes.
LOCALITZACIÓ: Garrotxa
RECORREGUT: Sadernes – El Gomarell – Sant Aniol d’Aguja (visita guiada a l’ermita i al refugi – cal portar lot o frontal) – Salt de la Núvia – Feixa Llarga – La Quera – Pont d’en Valentí – Sadernes. Opcionalment, qui vulgui es podrà quedar a dinar a l’Hostal de Sadernes (caldrà inscripció).
DURADA:  unes 7 hores aproximades incloses les parades. 5 hores de caminar.    

DESNIVELL: uns 500 metres de pujada i 500 de baixada.
DIFICULTAT:  Baixa-mitjana. 17 km.
INSCRIPCIONS: Cal inscripció si s’opta per dinar a l’hostal de Sadernes ja que caldrà reservar. La inscripció cal fer-la fins del dijous dia 11 trucant al 972491084 (Narcis).

DESCRIPCIÓ:

L'ermita de Sant Aniol d'Aguja es troba al final de la vall on neix el riu Llierca. L'església ha sofert en el decurs del temps moltes modificacions que han desfigurat la seva primitiva fàbrica romànica, tot i que encara conserva la planta. La nau original és de volta de canó, allargada en època posterior per la banda de ponent, on hi trobem la porta d'ingrés, que fins fa poc conservava la ferramenta romànica original. Al timpà hi ha una creu esculpida envoltada per cinc boles. Per sobre la porta hi ha un ull de bou i el campanar d'espadanya d'un sol ull, construït en temps més moderns. Té un absis semicircular, decorat amb lesenes i arcs cecs típics del romànic llombard. El teulat és a dues aigües.[1]

Des de l'interior s'accedeix a la cripta anomenada Cova de l'Abat, balma subterrània formada per les filtracions de les aigües i que s'ha convertit en capella, amb un altar d'obra adossat a la pedra. Fins a 1936 hi havia un annex tardà a davant, amb coberta d'embigat de fusta, que es va enfonsar. Aquest espai forma ara un petit pati, al qual s'accedeix per una escala de pedra. La façana fou reconstruïda després de 1949 pels soldats que custodiaven la frontera. La petita, també modificada, és al centre i té un ull de bou a sobre. Al capdamunt de la façana hi ha un petit campanar de cadireta (Font: Vikipèdia).

Programa de Sortides 2015

Podeu consultar el programa d'activitats del 2015 fent clic aquí.

RUTA DE L'EXILI - LA VAJOL

13 de desembre de 2015

SORTIDA: Bordils (Plaça Onze de setembre / Ajuntament)
HORA: 8 del matí
ACCÉS: Bordils – La Jonquera – Agullana – La Vajol (amb vehicles propis)
LOCALITZACIÓ: Alt Empordà
RECORREGUT A PEU: La Vajol - Coll de Lli - Les Illes (Catalunya nord) - Coll de Manrella - La Vajol.
DURADA: Unes 3,5 hores més les aturades.


DESNIVELL: uns 600 metres de desnivell acumulat
DIFICULTAT: Mitjana. 11,50 km.
INSCRIPCIONS: No cal inscriure’s.
DINAR: Hi ha la possibilitat de tornar a Bordils o de quedar-se a dinar a la zona. Hi ha diversos restaurants i en podem parlar entre els que siguem. Hi ha, entre d’altres, els següents restaurants: Casa Comaulis, tel. 972 535 175; Manrella, tel. 972 535 223; Ca la Conxita, tel. 972 535 213.



DESCRIPCIÓ:
Deixarem els cotxes a l'aparcament de l'entrada de La Vajol, i des d'aquí visitar el monument a l'exili (es troba a escassos minuts de l'aparcament), es torna al poble i es travessa, per agafar la carretera de La Vajol cap al restaurant Can Comaulis. A pocs metres del restaurant es pren el sender a l'esquerra en direcció a Can Barris.

Travessem el bosquet i passem per la Font del Cucut. Arribem al Coll de Lli, on trobem un plafó explicatiu i un monument als polítics que es van exiliar a França per aquest camí. Des d'aquí prenem un sender molt agradable de baixada fins a Les Illes. Travessem el poble i firem a l'esquerra per prendre la carretera que puja al Coll de Manrella, on hi ha el monument a Lluís Companys. A pocs metres del Coll de Manrella prenem un trencall a l'esquerra (senyalitzat per Itinerània, amb marques grogues), que ens durà de tornada al poble.


Si hi ha temps, farem una petita segona part per arribar a la Mina Canta, travessant el poble, en direcció a Maçanet de Cabrenys, pel camí del cementiri. Abans del trencant de la Mina veurem la casa de Can Barris (on es van amagar nombrosos personatges il·lustres i polítics durant el seu exili). Prenem la pista cap a la Mina, on arribem en pocs minuts. Al costat de la Mina hi ha un pollancre de grans dimensions. Desfem el camí d'anada per tornar al poble.

ANEM A FIRES DE GIRONA


Diumenge, 25 d’octubre

SORTIDA: Bordils (Plaça Onze de setembre / Ajuntament) a les 7:30 del matí.
ACCÉS: Aquesta no hi ha recorregut amb cotxe.
LOCALITZACIÓ: Gironès
RECORREGUT: Torrent de Palagret, Riera de Mavalls, Puig Bisbal, Sant Miquel, Sant Daniel, Girona. Tornada opcional per Montjuic, St. Miquel, Torrent de Can Verai, Celrà i Bordils.
DURADA:  unes 3 hores d’anada i 3 hores de tornada (opcional) sense les aturades.    

DESNIVELL:  uns 320 metres de desnivell acumulat a l’anada i 320 a la tornada.
DIFICULTAT:  Mitja. 13 + 13 km.
INSCRIPCIONS: No cal inscriure’s

DESCRIPCIÓ:

Com ja es va fer l'any passat, aquesta sortida es planteja amb dues opcions, només anar fins a Girona i fer la tornada amb transport públic o altres mitjans, o anar i tornar a peu per dos recorreguts diferents. 
L’anada la començarem en direcció a la cooperativa, per travessar la carretera i la via del tren per la llera del torrent de Palagret, per agafar després el camí que fa partió entre Juià i Celrà fins a trobar la creu de terme, seguirem la carretera de Juià fins a vorejar el poble per anar a buscar la vall de la riera de Mavalls.
Començarem una pujada a St. Miquel, potser menys habitual, fins al cim del Puig Bisbal i acabant d'arribar al cim pel camí més habitual.
La baixada de St Miquel la farem passant per les runes de Cal Cabrit i Can Lliure en direcció a St Daniel i acabant la caminada al davant del cul de la lleona, sota St Fèlix.


Els que decidim tornar a peu, començarem pujant a la torre Suchet i resseguint tota la montanya urbanitzada per camins en direcció a Campdorà però travessarem la variant per un dels ponts i ens enfilarem en direcció a St Miquel, sense arribar-hi, per baixar a Celrà pel camí del Torrent del mas Verai i per Can Cornei.