LE TAILLON - EL TALLÓ

Cap de setmana, 15, 16 i 17 de juliol de 2011

SORTIDA: Bordils (Plaça Onze de setembre / Ajuntament) a les 4 de la tarda del dissabte dia 15.
ACCÉS: Bordils – Perpignan – Narbonne - Carcassonne – Toulouse – Tarbes – Lourdes - Gavarnie (uns 520 km.). (amb vehicles propis). Arribada prevista a Gavarnie entre nou i deu de la tarda. Cal comptar un cost aproximat de 160 euros per vehicle entre anar i tornar (autopista i gasoil/gasolina). Allotjament a Gavarnie (Càmping “Le Pain de Sucre”).
LOCALITZACIÓ: Departament de Hautes Pyrénnées a la regió de Midi-Pyrénnées (Estat Francès)

RECORREGUT DE DISSABTE (7 DEL MATÍ): Gavarnie – Col de Tentes – Col de Boucharo (Bujaruelo) – Torrent – Bretxa de Roland – Falsa bretxa – Taillon i retorn.
DURADA: unes 7 hores més les parades.
DESNIVELL: uns 870 metres de desnivell acumulat.
DIFICULTAT: Alta.

RECORREGUT DE DIUMENGE MATÍ: Gavarnie – Cirque de Gavarnie. Es tracta d’un camí planer i fàcil però molt bonic.
DURADA: unes 3 hores més les parades.
DESNIVELL: uns 230 metres de desnivell acumulat.
DIFICULTAT: Baixa.
La ruta del diumenge no s'ha pogut fer a causa del mal temps

INSCRIPCIONS:
Les inscripcions ja es varen fer d’acord amb un programa previ, això no obstant, si algú més hi està interessat, us podeu posar en contacte amb nosaltres per veure si encara és possible participar en la sortida.

DESCRIPCIÓ:
Amb el Taillon entrem en el mon particular dels cims de 3000 metres dels Pirineus. En comparació amb els Alps, els relleus són generalment més erosionats (cosa lógica per una cadena montanyosa més antiga). Però hi ha abundància de crestes, petites collades i piques. Tenim aquí un univers de contrastos i trastorns geològics. En particular, el massís de Gavarnie, dins el qual trobem el Taillon al seu extrem oest. Pujar-hi permet admirar l’excepcional circ de Gavarnie així com dues veritables glaceres pirenenques: “Glacier des Gabiétous” i Glacier du Taillon”. Sorprèn precisament que el clima permeti mantenir glaceres a menys de tres mil metres.

Es pot anar amb vehicle fins al Coll de Tentes on hi ha un pàrquing gran. A partir d’aqui, a peu per una carretera tallada s’arriba al Coll de Boucharo (Bujaruelo), on girarem a l’esquerra i es segueix un camí fins a un torrent que en algun punt pot formar salts d’aigua. Travessem amb ajuda d’una cadena i continuem pujant. A la dreta queda la glacera del Taillon i de seguida s’arriba al coll de Serradets, i al refugi del mateix nom. Veurem el circ, el salt d’aigua i la bretxa de Roland. Pujant per la tartera fins arribar al resalt de roca, travessarem el que queda de glacera de la bretxa i l’enfilarem per un camí que fa esses i que puja molt ràpidament. A continuació girem a la dreta cap al Taillon, vorejant la carena per la vessant espanyola. Passarem per l’anomenada falsa bretxa, i per un camí de pedreta petita s’arriba a dalt del cim.

Es tracta d’una ruta d’una dificultat modarada però cal prestar atenció a passatges rocosos i a la proximitat de les glaceres.

Fotos cedides per Imma Jou

FONTALBA A NÚRIA

10 de juliol de 2011

SORTIDA: Bordils (Plaça Onze de setembre / Ajuntament) a 2/4 de 8 del matí.
ACCÉS: Bordils – Ribas de Freser – Queralbs - Fontalba. (amb vehicles propis)
LOCALITZACIÓ: Ripollès.
RECORREGUT A PEU: Fontalba – Núria (veure descripció)
DURADA: unes 2 hores el matí i 2 hores a la tarda.
ESMORZAR I DINAR: Es pot optar per portar esmorzar i dinar o bé portar l’esmorzar i per dinar anar al self-service de Núria.

DESNIVELL: uns 150 metres de desnivell acumulat.
DIFICULTAT: Baixa. Edat recomanada: +4 anys.
INSCRIPCIONS: No és necessari.


DESCRIPCIÓ:
Val la pena, abans d’endinsar-nos en la ruta pròpiament dita, badar i gaudir de la magnífica vista que es contempla des del turó de la collada. Així, al nord tenim les muntanyes que tanquen la Vall de Núria, amb el majestuós Pic de Noufonts, a l’oest el Puigmal, que sembla a tocar, al sud el Taga i la Vall de Ribes, i a l’est els pics imponents del Torreneules i el Balandrau.
El nostre camí de sortida és força clar, ja que el seu recorregut és prou evident des d’on ens trobem, la Collada de Fontalba, seguint les marques blanques i grogues del P.R. Travessarem pel prat que tenim davant nostre i veurem a mà esquerra la via de pujada al Puigmal, pel Cim de la Dou. En poca estona passarem dos torrents que recullen les aigües del Puigmal, fins arribar al Torrent de Fontalba, que obre una vall que s’exten cap el Riu de Núria, on cau espectacularment per un dels salts d’aigua que es poden contemplar des del cremallera o pel camí de peregrins que puja des de Queralbs.
Ara canviarem el sentit del nostre caminar, entrant en un bosc de pi roig i negre, que en lleugera pujada arriba a una carena sota el Roc de la Fita, trobant-nos pràcticament a la meitat de l’excursió, amb les restes d’una antiga construcció i un pedró amb una creu.
La vista d’aquest punt sobre les Gorges de Núria i les Roques de Totlomón impressiona, perquè queden molt avall, tenint al davant nostre, però a la llunyania, l’alberg del Pic de l’Àliga, que amaga al seu darrere la Vall de Núria, i a la dreta el Pic del Torreneules i les torrenteres que alimenten el Freser. A partir d’aquí, el camí va pujant i baixant de forma moderada, enlairat sobre el bosc, passant per una petita tartera, fins trobar el Torrent de Gombrén, des d’on tenim una bona vista, a la riba contrària de la vall, del Torrent de Fontnegra, que separa el Pic de l’Àliga i el Torreneules.
En aquest punt pugem lleugerament per arribar a un collet, que ja ofereix una àmplia panoràmica aèria de la Vall de Núria, i on comença la baixada més decidida de la ruta i en algun tram trencada, amb pedres soltes que fan parar atenció al nostre caminar, entrant primer a un bosc i desprès a una zona oberta, que ens duu a una cruïlla de camins, on deixem a mà dreta el G.R. 11, que baixa a Queralbs pel Camí Vell. Seguint els senyals blancs i vermells trobem la Creu d’En Riba i el seu mirador, per entrar definitivament a la Vall de Núria, per la riba esquerra del llac, passant per l’ermita de Sant Gil, la zona d’esbarjo de la Font del Dr. Bassols i d’aquí a la resta d’edificis, recentment renovats i modernitzats.
La tornada obre tres possibilitats, una és desfer el camí recorregut, l’altra és baixar en el tren cremallera, inaugurat el 1.931, únic a tot l’estat, en un trajecte espectacular que en poc menys de 30 minuts ens porta a l’estació de Queralbs, i la tercera es fer el Camí Vell, seguint les marques del G.R. 11, passant en un o altre cas per les Gorges de Núria i baixant a Queralbs. Les dues darreres opcions tenen l’inconvenient que caldrà que els conductors dels vehicles hauran d’anar necessàriament a Fontalba per recollir-los i baixar a Queralbs. També és cert que la tercera opció probablement no serà adequada tractant-se d’una excursió que definim com a senzilla.

Els cingles de Busa

11 i 12 de juny de 2011


SORTIDA: Bordils (Plaça Onze de setembre / Ajuntament) a les 5 de la tarda del dissabte dia 11.
ACCÉS: Bordils – Besalú – Ripoll - Berga – La Valldan - Navès (uns 157 km.). (amb vehicles propis)
LOCALITZACIÓ: Solsonès.
RECORREGUT DE DIUMENGE (7 DEL MATÍ): Sant Lleïr – St. Pere de Graudescales – Les Collades -St. Cristòfol de Busa – La Llebre - El Cogul (1526 m.) - Mirador de la Creu de Busa - El Capolatell - Mirador de la Creu de Busa - La Vila - La Bartolina – Can Orriols - Can Solà - St. Lleïr.
DURADA: unes 6 hores més les parades.

DESNIVELL: uns 1050 metres de desnivell acumulat.
DIFICULTAT: Alta (22 km. aprox.)
INSCRIPCIONS: Imprescindible fer-ho abans de la mitjanit de dijous dia 9 de juny.

ALLOTJAMENT:

Inicialment està previst un allotjament al costat mateix del camí on hem de passar. Es tracta d’una casa rural “El Pujol” amb capacitat limitada. El preu és de 45 euros per persona on s’inclou sopar, allotjament i esmorzar. En funció del nombre de participants podem estudiar solucions alternatives però com a referència cal considerar la hipòtesi de la casa rural “El Pujol”.

DESCRIPCIÓ:

La serra de Busa s'estén des de la Vall d'Ora a l'Est fins a la del Cardener a l'O. Forma un ampli altiplà, d'uns quatre quilòmetres de llarg per dos d'ample, anomenat Pla de Busa i tallat per tots costats per impressionats cingleres. El Cogul, és el cim més alt de la serra i ofereix magnífiques vistes.
La ruta que farem constitueix una magnífica excursió de mitjana muntanya que permet recorre el Pla de Busa i la carena de la serra de Busa amb espectaculars estimballs. L'església romànica de St. Cristòfol de Busa, situada al centre del a de Busa, i el convent de St. Pere de Graudescales que visitarem abans de pujar a l'altiplà.
A més, l'itinerari té un interès històric afegit: durant la Guerra del Francès, el Capolatell va ser utilitzat com a presó, ja que la seva situació separat de la resta de la serra i envoltat de parets verticals, feia que els presoners no podien escapar, sinóera saltant al buit dels cingles.























Fotos cedides per Rosa Palomeras i Josep Puig

Roc de Sant Salvador (Vallespir)

Diumenge, 29-maig-2011

SORTIDA: Bordils (Plaça Onze de setembre / Ajuntament) a les 7:00 del matí.
ACCÉS: Bordils – La Jonquera – Ceret – Amelie Les Bains (amb vehicles propis)
LOCALITZACIÓ: Vallespir (Catalunya Nord).
RECORREGUT: Montalbà – Roc de Sant Salvador – Coll Cerdà - Montalbà.
DURADA: unes 4 hores més les parades.

DESNIVELL: uns 750 metres de desnivell acumulat.
DIFICULTAT: Mitjana (10,5 km. aprox.)
INSCRIPCIONS: Imprescindible fer-ho abans de la mitjanit de dijous dia 26 de maig.

DESCRIPCIÓ:

Agradable sortida a un pic poc conegut dels Pirineus Orientals, amb excel.lents vistes del Canigó, Bassegoda, Comanegra, Roc de Frausa i tota la plana del Rosselló.









Fotos cedides per Imma Jou i Jordi Barrera

Marxa Popular 2011

ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA

Diumenge, 10-abril-2011

SORTIDA: Bordils (Plaça Onze de setembre / Ajuntament) a les 8:00 del matí.
ACCÉS: Bordils – Olot – Santa Pau (amb vehicles propis)
LOCALITZACIÓ: Garrotxa.
RECORREGUT: Àrea de Can Serra – Fageda d’en Jordà – Cooperativa La Fageda – Sant Miquel Sacot – Volcà Santa Margarida – Volcà (graderes) del Croscat – àrea de Can Serra.
DURADA: unes 4,5 hores.

DESNIVELL: uns 300 metres de desnivell acumulat.
DIFICULTAT: Mitjana (12,5 km. aprox.)
INSCRIPCIONS: No cal inscriure’s

DESCRIPCIÓ:

Ruta sense cap complicació. Aquest itinerari és circular i està pensat per començar-lo i acabar-lo en el mateix punt, després de visitar tres dels llocs més coneguts i atractius del Parc Natural.

La Fageda d'en Jordà
La famosa Fageda d'en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer, de baixa altitud (550 m). De fet, s'assenta damunt d'una colada de lava que va emetre el volcà del Croscat, la qual ofereix un relleu accidentat, amb abundoses prominències molt característiques, que poden assolir més de 20 m d'alçada i que reben el nom local de tossols.

Sortint de la Fageda, el camí s'enfila cap al coll de can Batlle i Sant Miquel de Sacot, església de planta romànica del segle XI. D'allà baixa al pla de Sacot i pel collet de Bassols se situa al flanc sud-oest del volcà de Santa Margarida.

El volcà de Santa Margarida
Es tracta d'un volcà mixt, que tingué fases eruptives de tipus estrombolià i freatomagmàtic. Aquestes darreres són explosives, i la que va produir-se al de Santa Margarida va obrir, en esclatar, un ample cràter circular, dins del qual hi ha l'ermita que dóna nom al volcà. Tret del cràter, que és avui un prat, la resta del volcà està recobert de boscos, alzinars a solell i caducifolis mixtos a l'obaga.

L'itinerari baixa ara fins a l'Àrea de Santa Margarida, on enllaça amb l'itinerari 4 (Can Xel - Santa Pau), travessa la carretera GI-524 i coincideix amb l'itinerari 15 (grederes del Croscat) fins al trencant de can Passavent.

El volcà del Croscat
El Croscat és un volcà de tipus estrombolià i el seu con és el més gran de la península Ibèrica, amb 160 m d'alçada. És també, segons sembla, el més jove de tots. Durant anys va patir extraccions de materials volcànics al seu flanc, que han deixat un tall impressionant (grederes), que pot visitar-se seguint l'itinerari 15. Després de vorejar l'antic abocador, avui segellat, al flanc nord del volcà, el camí baixa suaument fins a l'aparcament de can Serra.

RUTA DE LA COSTA DE BEGUR

Diumenge, 27-març-2011

SORTIDA: Bordils (Plaça Onze de setembre / Ajuntament) a les 7:30 del matí (atenció al canvi d’hora oficial, a les dues s’ha de canviar a les tres).

ACCÉS: Bordils – Aiguablava (amb vehicles propis)

LOCALITZACIÓ: Alt Empordà.

RECORREGUT: Aiguablava- Port Esclanyà- Fornells- Mirador de Sa Guàrdia- Cap de Begur – Sa Tuna- Aiguafreda- Cap Sa Sal – Sa Riera- Illa Roja – Platja del Racó (Pals).

DURADA: unes 5 hores.

DESNIVELL: uns 400 metres de desnivell acumulat.

DIFICULTAT: Mitjana (amb molts “puja i baixa”, escales i pas sobre roques)

INSCRIPCIONS: No cal inscriure’s

Estem estudiant la possibilitat d’utilitzar un autocar, que ens ha de portar del punt d’arribada (Pals) al punt de sortida (Aiguablava). Si finalment ho fem, caldrà pagar el cost entre els participants.

DESCRIPCIÓ:

La costa de Begur gaudeix d’un litoral d’incomparable bellesa, en el qual els penya-segats, els pins, les amagades cales d’aigües cristal·lines, i l’abrupta costa, fan d’aquesta zona la màxima expressió de la Costa Brava.

Els camins de ronda són un dels principals i més coneguts atractius de Begur. Històricament, es tractava d’uns antics camins que resseguien tot el litoral, principalment utilitzat per carrabiners, per vigilar el contraban de tabac, i pescadors i mariners, per anar a pescar o en cas de naufragi. I en l’actualitat, són utilitzats no només com a pas entre vàries cales, sinó com a indret per passejar tot gaudint d’un paisatge de bellesa incomparable.

Degut a la seva costa, abrupta i plegada de penya-segats, el camí de ronda de Begur no té continuïtat al llarg de la costa, sinó que es troba seccionat en 4 trams diferents.. Tot i això nosaltres els enllaçarem passant per indrets mig salvatges, o per carrers urbanitzats.

PUIG D'ESQUERS

Diumenge, 13-març-2011

Anulada a causa del mal temps i les previsions meteorològiques.

SORTIDA: Bordils (Plaça Onze de setembre / Ajuntament) a les 7:00 del matí.
ACCÉS: Bordils – Llançà (amb vehicles propis)
LOCALITZACIÓ: Alt Empordà.
RECORREGUT: Serra de Terrols – St. Silvestre de Valleta – Mas Guanter – Mas de Baix – Sant Miquel de Colera – Puig d’Esquers – Mas Patiràs – Puig del Llop – Puig Tifell – Serra de Terrols.
DURADA: unes 4 hores.

DESNIVELL: uns 500 metres de desnivell acumulat.
DIFICULTAT: Mitjana/baixa.
INSCRIPCIONS: No cal inscriure’s


DESCRIPCIÓ:

Ruta per gaudir d’ indrets poc coneguts i amb unes vistes excepcionals durant bona part del recorregut.
El Puig d'Esquers és una muntanya doble que està situada entre els termes municipals de Colera i Llançà. És una muntanya amb una visió excepcional de la plana empordanesa així com de les petites valls que hi ha entre les últimes estribacions muntanyenques i el mar (Llançà, Colera, Garbet...)i, si la visibilitat és bona, de bona part dels Pirineus, Cap de Creus, Serra de Rodes ... En els seus vessants hi trobem diferents monuments megalítics així com les esglésies romàniques de Silvestre , Sant Martí de Vallmala, Sant Miquel de Colera.

ELS CARCAIXELLS I EL MONTCLAR

Diumenge, 6 de febrer de 2011

SORTIDA: Bordils (Plaça Onze de setembre / Ajuntament) a les 7:30 del matí.
ACCÉS: Bordils – Llagostera – Solius (amb vehicles propis)
LOCALITZACIÓ: Baix Empordà.
RECORREGUT: Solius - Castell de Solius - Can Dalmau - Can Llaurador - Pas de la Miloca - Carcaixells Superiors - Montclar(407m.) - Carcaixells Inferiors - Pas de la Miloca - Solius.
DURADA: unes 4,5 hores.

DESNIVELL: uns 367 metres de desnivell acumulat.
DIFICULTAT: Mitjana *.
INSCRIPCIONS: No cal inscriure’s
* Al llarg del recorregut hi ha trams de via ferrada, no aptes per a persones amb vertigen.

DESCRIPCIÓ:

Aquest recorregut es troba al Baix Empordà, entre Santa Cristina d'Aro i Solius, a on ens trobem amb el massís de l'Ardenya. Es caracteritza pels seus doms granítics que s’alcen imponents d’entremig el bosc. Els Carcaixells d'en Cama són un seguit de petites agulles que formen una carena que finalitza al Montclar, un puig amb una panoràmica des de les illes Medes fins els Pirineus i el Montseny. Són muntanyes suaus, de roques granítiques, plenes de sureda i alzinar, que contrasten amb els camps de la plana on hi ha boniques masies.

Per travessar els Carcaixells tant superiors com inferiors et tindràs que ajudar de cordes fixes i cadenes, instal·lades adientment per superar els passos més difícils amb major seguretat, i fins i tot pots creuar un pont tibetà. No és difícil en absolut ni es precisa tècnica de cap tipus, només una mica de compte, sentit comú i no espantar-se amb la sensació d'alçada que produeix.

Podríem comparar-ho amb una petita via ferrada dels Alps. La història d’aquestes vies ens remunta al segle XIX quan es va instal·lar “ferralla” per accedir a un cim d'Àustria. Posteriorment, a principis del segle XX se n’instal·laren en alguns cims italians i austríacs amb finalitats estratègiques durant la Primera Guerra Mundial...